El primer dia de menjar farinetes, les vam fer de plàtan.
Al dia següent vam optar per la pastanaga. Li vam bullir una pastanagueta i li vam triturar. I com que això de menjar ja no era nou, s’hi va abocar. A la tercera cullerada, quan veia que s’acostava la cullereta, te l’agafava amb les seves mans per assegurar-se que li donessis! Li encantava!
Poma
Ha sigut de moment el més divertit. La poma és menys dolça que el plàtan o que la pastanaga i guaiteu les cares que posava…
Tot i així, la devia trobar deliciosa, perquè t’agfava la mà per no deixar escapar ni una mica de papilla de poma, acostava la cara cap a la cullereta i, quan trigaves massa a donar-l’hi, començava a bellugar-se del pal “que ja tardeees!!!”
Ens tronxàvem:
El Cèdric deu ser com jo… li deuen agradar les coses àcides o amargants!
Filed under: Cèdric Tagged: farinetes, papilla, papilles, pastanga, poma
